Si, tal i com hem vist al llarg de les entrades que vinc fer els últims dies, el professor es mostra com a tutor, no ho fa només com a tutor de grup sinó que ho farà també com a tutor individual. Així el professor/tutor tindrà una relació amb el grup classe però també amb l’alumne individualment. Això li permetrà atendre la singularitat dels mateixos i fer un seguiment del procés d’aprenentatge. Fent-ho individualment identificarà factors de vulnerabilitat que puguin existir i evitarà possibles situacions de risc que l’alumne pugui tenir i que sinó tractem poden derivar en problemes més greus.
El tutor té al seu abast per poder fer-ho l’entrevista. Allà podrà recollir informació sobre aspectes subjectius de l’alumne, donar informació, relacionar-se amb l’alumne i família i canalitzar conflictes. Hi ha diferents moments per realitzar l’entrevista i cada un tindrà uns objectius. Per exemple, a l’inici de curs servirà per conèixer la família i establir un contacte inicial. Durant el curs servirà de seguiment i valorar l’aprenentatge de l’alumne. Tal i com vaig mostrar en aquest document quan vaig presentar-vos el Pla d’Acció Tutorial. També per la demanda de la família o quan hi hagin conflictes o d’assessorament.
L’entrevista, no val a dir-ho, s’ha de preparar. I s’han de fixar prèviament objectius que volem aconseguir, amb qui ens entrevistarem, durada i contingut. Una vegada a l’entrevista no hem d’oblidar fer un resum final amb els acords amb els que hem arribat i fer un registre de tota la informació.
L’actitud ha de ser d’escolta atenta i activa, fugint del rol d’expert, amb positivitat i sinceritat. Ha de considerar-se com positiu disposar d’un lloc adequat on puguem estar tranquils i sense interrupcions. Un temps adequat seria uns 45 minuts. No hem d’oblidar d’informar sempre de l’objectiu i del temps que estarem.
Aquest apropament individual permetrà, també, que el tutor/a pugui oferir eines perquè l’alumne identifiqui millor les seves competències que l’ajudin a pensar en altres àmbits diferents de l’escolar. En aquest aspecte el tutor oferirà una orientació acadèmica – professional. Sota el meu punt de vista penso que el tutor ha de fer l’esforç per fer una bona orientació d’aquest tipus o recórrer a un expert que faci una o varies activitats de presentació als alumnes i a ell mateix, per tal de poder donar suport tant grupal com individualment.
L’orientació hauria de tenir unes àrees d’intervenció segons ens presenten Echevarría y Sobrado y Cortés en el següent esquema:
Algunes tècniques d’orientació poden ser, per exemple:
Filosofía de Bolsillo 
Pingback: Activitats Màster de Formació del Professorat « Filosofía de Bolsillo
La tutorització és un moment molt maco de la funció docent; això si els alumnes ho volen i el professor també. Es produeixen apertures, preguntes, peticions d’ajuda i es compleix allò de donar pas i consells a gent que és més jove. Crec que té molt a veure la dimensió humana que hi vols implicar.
Xavi, abans que em descuidi. Gràcies. M’hi has fet pensar. I ànims amb el teu camí!!
Gràcies a tu Ignacio, saps que n’ets part.